UN PROJECTE DE FUTUR

 Avui al matí hem treballat sols. No hem tingut l’ajuda dels professors i ho hem notat. Hem avançat molt poc i hem acabat esgotats.

Per la tarda hem anat a visitar amb dues germanes un terreny que tenen als afores de la ciutat. Hem anat en pus-pus (un taxi bici). Hem tornat a veure misèria. El terreny està en una zona sense urbanitzar, plena de parcel·les amb casetes i barraquetes, infants per tot arreu, pobresa....

 

El projecte de les germanes és transformar el terreny, cedit per l’ajuntament, en un centre de promoció femenina, un orfenat i un centre d’estudis agrícoles. Déu-n’hi-do! Tenen il·lusió i veuen les necessitats de la seva gent.

LES DIFERÈNCIES

Avui hem descansat tot el dia. Com un diumenge a Catalunya no hauríem treballat nosaltres tampoc no hem fet res del projecte. Però ha estat un dia per observar i passejar.

Al matí hem assistit a la Catedral on hem participat d’una missa de 3 hores i 15 minuts!! El motiu: celebrar els 40 anys de l’apostolat del mar. Hem pogut experimentar el ritme i els cant malgaxes amb tot el seu esplendor. Malgrat la llarga durada de la missa, tothom estava atent i no donava mostres de cansament. Els nens i nenes donaven un caire molt festiu i alegre, amb els vestits mariners i les seves danses i cants.

A la tarda hem fet una passejada pels voltant on hem vist el cementiri i els barris pobres on la gent viu com pot.

DISSABTE A MIG GAS

Avui només hem treballat fins des de 2/4 de 8 fins a les 11. En aquest temps hem fet una classe i hem acabat el mural per al pati dels petitons. Com que hi hem estat uns quants dies hem rebut col·laboracions d’algunes mestres, com la Tahiry.

Havent dinat hem gravat unes converses en format entrevista amb les germanes Laurencia i Oliva. Aquí no ens serà possible penjar-les, però a la tornada ja mirarem d’editar-les.

També hem rentat roba, canviat llençols... vaja: fer dissabte!

El Toni i jo, acompanyats de la germana Oliva, ens hem donat un tomb pel mercat de Toamasina.

EL MURAL INFANTIL

Per realitzar el mural vam cercar imatges a internet amb la germana Angeline, mestre dels petits de 3 anys. Més o menys tota la comunitat va opinar.

Vam anar a una botiga a imprimir les imatges (l’escola no té impressora, ni fotocopiadora) i el Toni va dibuixar les imatges. Primer en David va preparar el mur (gratar i pintar de blanc).

Hi ha una palmera, com les que hi ha al costat mateix de l’escola, una papallona, una flor, la “Dora exploradora” vestida amb la samarreta i pantaló del col·legi i dos animals autòctons però amb el disseny de la pel·lícula Madagascar.

Estem començant a cercar artesania per a la botiga de PROIDE. Ens ha acompanyat la Germana Oliva.

VIDA SENZILLA

Aquests dies fem una vida molt senzilla, però sense cap privació fonamental. Mengem 3 cops al dia, molta verdura, arròs, fruita (boníssima) i molt poca carn.

La idea que hem tingut els tres és de fer la mateixa vida que les persones que ens acullen. Ens hem posat des del primer dia al torn de serveis de la casa.

Ens dutxem amb aigua freda. Cal omplir unes galledes a la dutxa perquè només hi ha aigua corrent durant el vespre.

 

Evidentment dormim amb mosquitera i una mica tapats, ja que les temperatures mínimes aquí a Toamasina són de 16 graus.

No hi ha ni rentadores, ni màquina de fregar plats. Frigorífic sí. Es cuina amb carbó i llenya. El llum des que estem aquí l’han tallat un parell de cops. La roba la rentem a mà, cadascú la seva.

L'aliment bàsic és l'arròs que cal triar-lo per no ensopegar cap pedreta.

Cada dia ens llevem a les 5’30, anem a missa amb les Germanes i tot seguit esmorzar i a treballar. Normalment dinem a les 12 h, però aquests dies estem dinant a les 14h, ja que els professors que ens vénen a ajudar es queden fins aquesta hora. A la tarda descans i passeig i pregària. A les 19 h sopar i a les 21h a dormir.

 

PINTANT, PINTANT... PELS PETITS

Avui hem seguit pintant. Ja tenim 5 classes pintades i hem avançat força el mural infantil amb motius d’animals, alguns clàssics i d‘altres autòctons, i la Dora exploradora que la coneix tothom aquí.

Demà sembla que tot seguirà amb la mateixa dinàmica.

També la pluja. Cada dia plou. A vegades fa tempestes fortes. No fa fred, tampoc calor. Tot i que la gent d'aquí va molt abrigada. Per treballar és un temps ideal.

UNA MICA DE CULTURA

Primer de tot, cal tenir clar que Madagascar no és Àfrica, culturalment parlant. Això ho saben bé els 20 milions de malgaixos. És un poble amb costums i valors diferents als continent africà. Madagacar abans de ser colonitzada pels francesos ja tenia una estructura d’estat. Tenien una reina. Tota l’illa parla la mateixa llengua, amb les seves variants, però hi ha unitat. Per exemple, totes les misses a les que he assistit han estat en malgash.

Tres Germanes malgaixes de La Salle.

La música i els cants recorden molt als de la polinèsia (donen a l’índic). I canten molt. Gràcies a la bellesa dels cants les misses es fan molt agradables i emotives.

Hi ha varietats de pells i de colors. Hi ha persones negres, però també n’hi ha de més tonalitats. Alguns semblen polinesis o hindús...

Vocabulari bàsic

MANAHOANA: Hola/bon dia/bona tarda... (salutació)

VELOMA: a reveure!

AZAFADY: Perdó / sisplau

FALY AHO: estic content

 

La tasca

Hem seguit pintant aules, ja en portem 4.

Hem començat a pintar de blanc una paret del pati dels petitons. Hi dibuixarem animals i motius propis del país.

PRIMERS DIES DE PINTURA

Ja hem començat el “camp de treball”. Estem arranjant unes aules de l’escola Notre Dame de Lourdes. És l’escola de les Germanes de La Salle i també on és residim.

Hi ha 5 professors que ens estan ajudant  en les tasques. Són de gran ajuda, gràcies a ells avancem més i també hi ha coses que ells saben fer millor que no pas nosaltres.

Mentrestant l’escola està entrant en les vacances de final de curs. El dilluns es van donar resultats dels exàmens oficials de cicle mitjà de primària i dimarts es van donar els del final de la primària. Van venir els alumnes finalistes a recollir els informes i també a acomiadar-se de l’escola: han cantat i ballat per dir adéu i gràcies, és a dir VELOMA! I MISAOTRA!

Ahir al vespre vam tenir problemes de connexió. Tinc fotos de l'equip de treball a la càmara del Toni, però ara està dormint. És que ens llevem a les 5h!

VELOMA, NAMANA! (A reveure, amics)

DIA DE PLATJA I PREPARANT per PINTAR

Avui el dia ha començat molt d'hora tot i ser diumenge. A les 6 del matí hem anat a una multitudinària missa davant mateix d'on som (parròquia ND de Lourdes).
Però la comunitat de germanes ens havia preparat un dia de platja. Aquí és hivern. No fa gaire calor, però ha estat un dia agradable. Hem estat a una platja de l'oceà índic a 20 km al nord de Tamatave.

Tot seguit us mostrem la botiga on hem comprat pintures i altres estris per arranjar les aules. ... i la factura... la traducció a Euros més endavant quan hàgim fet recompte de tot.

Centre Anosibe Andrefanal

Aquest centre el dirigeixen els Signum Fedei, que és una associació de seglars que comparteixen l’espiritualitat i l’ideari de La Salle.

Taller de de costura.

El centre fa uns anys que funciona però acaba d’estrenar nous locals que encara els estan omplint. L’ampliació s’ha fet gràcies a l’ajut de La Salle (casa General), d’un benefactor americà i de PROIDE BAGES.

perruqueria La Salle (aula de perruqueria)



Es fan diferents ensenyaments no reglats adreçats a la promoció, salut, alfabetització i insersió laboral de les noies.

CENTRE RAPHAËL RAFARINGA

És un centre del Germans de La Salle. Està en un barri amb relleu complicat, com gairebé tota la capital. Hi ha classes per a petits i per a grans, el que diríem a Catalunya infantil, primària i secundària.

S'ha fet una ampliació gràcies a un crèdit que s'està pagant amb les campanyes de PROIDE a les escoles de Catalunya. Encara manca fer una altra fase d'ampliació. La primera ha consistit en una a la sobre el pati i en fer classes sota del pati. La foto que veieu són els pisos de dalt per on s'entra. A sota aquest nivell hi ha 3 pisos més amb patis i aules.

Sota el pati hi ha més aules.

Aquesta és l'ala de la primera ampliació.

El Germà Joan Sala. Director del centre i animador de molts projectes i contacte de PROIDE al país.

El centre té una biblioteca amb llibres francesos vells. Sobretot són llibres de text. També té una sala d'ordinadors amb ordinadors vells que vénen de Catalunya i altres llocs. Per exemple 4 ordinadors que hem portat nosaltres estaran per a l'aula d'aquest centre.

Ja som a Tomasina

Els voluntaris de PROIDE ja som a Tomasina. Som acollits per les Germanes de La Salle a la seva escola i comunitat.
Els primers dies hem estat a Antanarivo i viatjant fins a la costa índica de l'illa de Madagascar.

La primera foto és de l'escola Anna on PROIDE Bages ha finançat beques.

La segona foto és el Col·legi Raphael Rafaringa, on La Salle Manlleu enviarà centims per pagar l'ampliació.

La tercera foto és d'una dansa per celebrar el final de curs a Nôtre Dame de Lourdes.