AMPLIACIÓ CASA DE FORMACIÓ GERMANES

Permeteu que ens adrecem a vosaltres  per demanar-vos un favor.

Els Germans Antoni Clavé, Josep Mestres i David Pérez hem participat aquest estiu en un projecte de PROIDE a Madagascar. El Germà Joan Sala, l’estiu passat ens hi va engrescar. La nostra cooperació ha estat amb les Germanes Guadalupanes de la Salle a Tamatave (Toamasina), com podeu consultar en les entrades antigues d’aquest blog.

La nostra experiència ha estat molt positiva, ja que hem pogut conèixer la tasca que realitzen les Germanes Guadalupanes de La Salle en tota l’illa. Actualment són una cinquantena i s’ocupen d’obres que van dirigides a la població més pobre. També tenen un noviciat a Antsirabé. Aquest any han professat tres novícies, i l’any vinent al noviciat hi haurà un grup nombrós ( al voltant d’unes quinze novícies).

El Germà Joan Sala ens va demanar un petit ajut, per tal de poder  millorar les instal·lacions del noviciat (bàsicament fer algunes dutxes, lavabos, i una sala de reunió)

 Les Germanes són una congregació religiosa petita, que treballa en un país pobre i que s’adreça als pobres. Els seus recursos són molt pocs, viuen amb menys d’1 euro al dia.

Durant aquest mes d’experiència a Madagascar el Germà Joan Sala i les Germanes han estat sempre al nostre costat. Hem pogut veure amb els nostres ulls i sentir amb el nostre cor, com l’obra de Sant Joan Baptista de La Salle és viva a Madagascar.

Calen uns 5000 euros, però com que sou molts els que heu mirat el blog, amb una mica d’aquí i una mica d’allà… Les obres han començat i s’han avançat 1000 euros. Aviat us direm com podeu col·laborar.

FINS A CATALUNYA

Bé. En principi donem per acabada la crònica d’aquest blog des de Madagascar. No publicarem res més fins al 15 d’agost ja des de Catalunya. El motiu és que el crèdit de la targeta ORANGE que ens permet l’accés a la xarxa s’està exhaurint. Aquí internet és un luxe. Comprar l’USB i 7 hores 30 minunts de connexió han costat 70 euros.

Avui diumenge ha estat un dia molt joiós. Hem compartit la festa de la Primera Professió de 3 germanes. Com sempre la celebració cantada per tothom de manera vibrant, harmònica i festiva. Danses dins del temple i danses fora del temple.

Els dos dies que ens resten estarem a Antananarivo. Visitarem l’obra del Pare Pedro, un mossèn molt famós que ha transformat tota una part de la ciutat . També farem compres d’artesania per a la botiga de PROIDE i no gaires coses més. Dimarts a mitja tarda anirem a l’aeroport, ja que el nostre vol surt a les 1 h del dimecres. Tenim previst arribar al Prat a les 14 h del dimecres, hora catalana.

Podem resumir aquest mes a Madagascar dient que ens emportem més del que hem donat. Nosaltres tenim les presses, ells ho fan tot igual i sense estrés. Nosaltres tenim la tècnica, els mitjans... ells canten, joves, vells, homes i dones... sense vergonya i expressant el que senten... nosaltres tenim el poder econòmic, ells són un poble de fe... nosaltres tenim la crisi (encara n’hi ha?, aquí no se’n parla)... ells tenen pobresa, misèria i una esperança de vida de 60 anys.

Experiència recomenable!

VISITA A ANTSIRABE

Avui hem anat a Ansirabé. És una ciutat a uns 150 km d’Antananarivo. Allà hi tenen el noviciat les germanes. També hem aprofitat per portar-los 200 kilos d’arròs. Aliment bàsic i necessari.

El problema que tenen és que tenen vocacions! Vés per on! La casa se’ls ha quedat petita. Les habicions, la cuina, el menjador i l’oratori ja ho tenen arreglat més o menys... més estretes... però el problema serà les dutxes i els sanitaris. Tenen una dutxa i dues tasses de vàter.

El curs vinent es preveu que seran 15, 2 formadores i 13 novícies. El Germà Joan tenia molt d’interès que veiéssim el problema. Els cal un ajut ràpid per poder fer obres i encara que sigui començar el curs amb el que tenen.

Hem viatjat amb una furgoneta de les Germanes, conduïda pel Germà Joan, també ens ha acompanyat la Germana Laurència. Hem invertit 6 hores ens anar i tornar. O sigui que el dia ha estat viatjar, visita, dinar i tornar. A la tornada se’ns ha afegit la Germana Directora del noviciat... o sigui que hem tornat 6 en un cotxe que a Europa seria de 5. Això sí... hem estat tot el viatge cantant... en francès, en català, en castellà, en malgash...

ENTREVISTA I VISITA

Avui hem tornat a visitar el centre de promoció femenina ANOSIBE. El vam visitar el dia següent d’arribar.

Hem entrevistat dues educadores del centre: les senyores Liva i Delphine. El centre es troba en un dels barris més pobres d’Antananarivo. El centre és iniciativa dels Signum Fidei. Són una associació de professors i educadors que viuen l’esperit de La Salle. Si visiteu la notícia dels primers dis podreu veure les fotos de les sales.

Aquest centre ha rebut una ajuda important per tenir noves instal·lacions de PROIDE Bages.

Moure’s per la capital és molt complicat. El relleu, els carrers traçats, la circulació, i molta gent per tot arreu.

A la foto de l'esquerra estem amb una Mare de Déu de Montserrat enviada pels Signum Fidei de Catalunya.

Demà anirem a visitar el noviciat de les Germanes

JA SOM A TANA

Ja hem arribat a la capital. De bon matí, a les 5’30 esmorzàvem. Tot seguit hem anat a “l’estació” d’autobusos (un eixam de gent i vehicles ple de bassals i furgonetes). Ens ha acompanyat en el viatge la Germana Laurencia. Ha estat un viatge molt plàcid.

Ens han acollit a la capital les Germanes, novícies i postulantes de la casa de formació de les Germanes Guadalupanes de La Salle.

Aquí a la capital internet va moooooooooooooolt lent. Us anirem informant com poguem.

FINAL DEL CAMP DE TREBALL

Avui hem donat per acabada la nostra tasca de camp de treball a Toamasina. Finalment hem pogut pintar totes les 11 aules del primer pis, s’han canviat els vidres opacs per uns translúcids, s’han arreglat pissarres, un mural infantil per al pati dels menuts i un mural per a tot el pati, ... però el més important ha estat el compartir amb la gent d’aquí. La comunitat de germanes, els professors i altra gent de la casa. Tothom ens ha tractat molt bé.

Avui hem fet un dinar per concloure la tasca amb els professors que han anat venint a ajudar-nos.

Demà a les 6 del matí partim vers Antananarivo.

RECTA FINAL

Els nostres dies a Toamasina s’estan acabant. El Germà Joan ha tornat a la capital. Ens retrobarem amb ell a final de setmana. Dijous partirem en Taxi-bus. Serà un viatge llarg, per una carretera difícil i dins d’una furgoneta plena de gom a gom. Ja us ho explicarem.

Aquests 3 dies hem de fer els acabats: pintar algunes pissares amb pintura especial, acabar de canviar els vidres i també volem reparar una inscripció que hi ha  l’entrada recordant la fundació de l’escola. Haurem de deixar-ho net i plegar el material.

Quan tornem a la capital farem visites per algunes obres. Mirarem d’entrevistar el Germà Joan a la seva escola i una professora lasal·liana que està al davant del centre de promoció femenina. En Joan té molt d’interès en ensenyar-nos el noviciat de les Germanes, es veu que hi ha necessitat de fer-hi obres.

I EL 8è VA DESCANSAR

Bé, avui no hem fet res del projecte. Ens hem llevat tard (a 2/4 de 7) en comparació amb els dies de cada dia. Hem esmorzat i hem anat a missa. Com sempre les misses emocionants, cants vibrants amb veus harmòniques de tot el poble… i també llargues… a part avui batejaven 5 nens…

Per la tarda hem anat a veure un parc zoològic al mig en plena natura, a uns 15 km d’on som. Per això la referència a la creació.  El parc recollia unes 7 espècies de lemurs que hi ha a l’illa. Són uns animals molt curiosos, únics al món. Els hem vist tancats. Però semblaven ben cuidats…ah! Pels arbres n’hi havia de lliures també… Demà acabem una classe, però tenim feina extra (deures que ens ha posat el Joan). Canviar els vidres opacs per vidres translúcids. Esperem que ens en surtim, perquè … això d’arreglar portes i marcs no se’ns dóna massa bé.

De camí al parc ens hem adonat de dues coses: les infraestructures són pèssimes i la pobresa que hi ha en les zones rurals. Quan surts de la carretera principal la ruta es converteix en la pitjor pista forestal que us pogueu imaginar amb bassals enormes i sots. Arreu barraques i colles de gent empenyent carros amb molt de fato.

TREBALL I PASSEIG

El Germà Joan Sala, director del Raphael Rafaringa d’Antananarivo i home de PROIDE al país, s’ha afegit a les feines d’arranjament de les aules. Ha proposat que canviem una part de les portes per uns vidres translúcids. Amb aquesta petita mesura augmentem la llum natural de les aules i evitem que es distreguin els nanos de dins estant. Però no només ho ha proposat, s’ha posat a fer-ho i ens ha ensenyat com canviar-ho.

Per la tarda hem anat a fer un passeig per Toamasina. El Germà Joan, que hi va viure 7 anys en dos períodes, ens ha explicat la ciutat, el port... també ens ha dut a un parc on hi ha uns arbres que per expandir-se fan noves arrels des dels branques a terra, es diuen BANIAN. Hem visitat les dues escoles de Germans que hi ha a la ciutat Saint Joseph i Stella Maris. La darrera és on hi va ser director fins al 2002.

VISITA DEL Gmà JOAN SALA

La feina grossa de pintar les aules ja està pràcticament feta. Ens queda una classe i arreglar (tornar a pintar) algunes pissarres.

El mural nou del pati ja està acabat. Demà farem algun retoc amb la pintura seca podrem arreglar alguns errors i gotes que surten... coses de la “pinture a l’huile”.

Avui a la tarda ha arribat en Joan Sala. Hem estat xerrant força estona, hem fet una visita per l’escola i ens ha donat noves idees per arrajar alguna cosa més.

Ah! Ja fa uns dies que cantem cants en català amb les germanes. Avui que hem acabat la pregària cantant tots junts el “Rosa d’Abril”, ja que la comunitat té una estatueta de la Moreneta a la capella.

SEGUIM TREBALLANT

Avui hem seguit treballant sols. Ja anem per la 10a classe. Ens hem proposat de pintar-ne 11. També ens hem proposat d’arreglar les pissarres. Sense els professors que ens ajudaven anem molt més lents.

                 

Avui en David ha començat un altre mural amb l’ajuda de l’Elodie. Aquest cop dóna a tot el pati de l’escola. Hem fet un altre cop el que ens han demanat. Hi hem posat el lema Fe, Fraternitat i Servei, que són els tres valors lasal·lians. Ho hem escrit en francès i en malgaix.

FOI - FINOANA

FRATERNITÉ - FIRALAHINA

SERVICE - FANOMPOANA

UN PROJECTE DE FUTUR

 Avui al matí hem treballat sols. No hem tingut l’ajuda dels professors i ho hem notat. Hem avançat molt poc i hem acabat esgotats.

Per la tarda hem anat a visitar amb dues germanes un terreny que tenen als afores de la ciutat. Hem anat en pus-pus (un taxi bici). Hem tornat a veure misèria. El terreny està en una zona sense urbanitzar, plena de parcel·les amb casetes i barraquetes, infants per tot arreu, pobresa....

 

El projecte de les germanes és transformar el terreny, cedit per l’ajuntament, en un centre de promoció femenina, un orfenat i un centre d’estudis agrícoles. Déu-n’hi-do! Tenen il·lusió i veuen les necessitats de la seva gent.

LES DIFERÈNCIES

Avui hem descansat tot el dia. Com un diumenge a Catalunya no hauríem treballat nosaltres tampoc no hem fet res del projecte. Però ha estat un dia per observar i passejar.

Al matí hem assistit a la Catedral on hem participat d’una missa de 3 hores i 15 minuts!! El motiu: celebrar els 40 anys de l’apostolat del mar. Hem pogut experimentar el ritme i els cant malgaxes amb tot el seu esplendor. Malgrat la llarga durada de la missa, tothom estava atent i no donava mostres de cansament. Els nens i nenes donaven un caire molt festiu i alegre, amb els vestits mariners i les seves danses i cants.

A la tarda hem fet una passejada pels voltant on hem vist el cementiri i els barris pobres on la gent viu com pot.

DISSABTE A MIG GAS

Avui només hem treballat fins des de 2/4 de 8 fins a les 11. En aquest temps hem fet una classe i hem acabat el mural per al pati dels petitons. Com que hi hem estat uns quants dies hem rebut col·laboracions d’algunes mestres, com la Tahiry.

Havent dinat hem gravat unes converses en format entrevista amb les germanes Laurencia i Oliva. Aquí no ens serà possible penjar-les, però a la tornada ja mirarem d’editar-les.

També hem rentat roba, canviat llençols... vaja: fer dissabte!

El Toni i jo, acompanyats de la germana Oliva, ens hem donat un tomb pel mercat de Toamasina.

EL MURAL INFANTIL

Per realitzar el mural vam cercar imatges a internet amb la germana Angeline, mestre dels petits de 3 anys. Més o menys tota la comunitat va opinar.

Vam anar a una botiga a imprimir les imatges (l’escola no té impressora, ni fotocopiadora) i el Toni va dibuixar les imatges. Primer en David va preparar el mur (gratar i pintar de blanc).

Hi ha una palmera, com les que hi ha al costat mateix de l’escola, una papallona, una flor, la “Dora exploradora” vestida amb la samarreta i pantaló del col·legi i dos animals autòctons però amb el disseny de la pel·lícula Madagascar.

Estem començant a cercar artesania per a la botiga de PROIDE. Ens ha acompanyat la Germana Oliva.

VIDA SENZILLA

Aquests dies fem una vida molt senzilla, però sense cap privació fonamental. Mengem 3 cops al dia, molta verdura, arròs, fruita (boníssima) i molt poca carn.

La idea que hem tingut els tres és de fer la mateixa vida que les persones que ens acullen. Ens hem posat des del primer dia al torn de serveis de la casa.

Ens dutxem amb aigua freda. Cal omplir unes galledes a la dutxa perquè només hi ha aigua corrent durant el vespre.

 

Evidentment dormim amb mosquitera i una mica tapats, ja que les temperatures mínimes aquí a Toamasina són de 16 graus.

No hi ha ni rentadores, ni màquina de fregar plats. Frigorífic sí. Es cuina amb carbó i llenya. El llum des que estem aquí l’han tallat un parell de cops. La roba la rentem a mà, cadascú la seva.

L'aliment bàsic és l'arròs que cal triar-lo per no ensopegar cap pedreta.

Cada dia ens llevem a les 5’30, anem a missa amb les Germanes i tot seguit esmorzar i a treballar. Normalment dinem a les 12 h, però aquests dies estem dinant a les 14h, ja que els professors que ens vénen a ajudar es queden fins aquesta hora. A la tarda descans i passeig i pregària. A les 19 h sopar i a les 21h a dormir.

 

PINTANT, PINTANT... PELS PETITS

Avui hem seguit pintant. Ja tenim 5 classes pintades i hem avançat força el mural infantil amb motius d’animals, alguns clàssics i d‘altres autòctons, i la Dora exploradora que la coneix tothom aquí.

Demà sembla que tot seguirà amb la mateixa dinàmica.

També la pluja. Cada dia plou. A vegades fa tempestes fortes. No fa fred, tampoc calor. Tot i que la gent d'aquí va molt abrigada. Per treballar és un temps ideal.

UNA MICA DE CULTURA

Primer de tot, cal tenir clar que Madagascar no és Àfrica, culturalment parlant. Això ho saben bé els 20 milions de malgaixos. És un poble amb costums i valors diferents als continent africà. Madagacar abans de ser colonitzada pels francesos ja tenia una estructura d’estat. Tenien una reina. Tota l’illa parla la mateixa llengua, amb les seves variants, però hi ha unitat. Per exemple, totes les misses a les que he assistit han estat en malgash.

Tres Germanes malgaixes de La Salle.

La música i els cants recorden molt als de la polinèsia (donen a l’índic). I canten molt. Gràcies a la bellesa dels cants les misses es fan molt agradables i emotives.

Hi ha varietats de pells i de colors. Hi ha persones negres, però també n’hi ha de més tonalitats. Alguns semblen polinesis o hindús...

Vocabulari bàsic

MANAHOANA: Hola/bon dia/bona tarda... (salutació)

VELOMA: a reveure!

AZAFADY: Perdó / sisplau

FALY AHO: estic content

 

La tasca

Hem seguit pintant aules, ja en portem 4.

Hem començat a pintar de blanc una paret del pati dels petitons. Hi dibuixarem animals i motius propis del país.

PRIMERS DIES DE PINTURA

Ja hem començat el “camp de treball”. Estem arranjant unes aules de l’escola Notre Dame de Lourdes. És l’escola de les Germanes de La Salle i també on és residim.

Hi ha 5 professors que ens estan ajudant  en les tasques. Són de gran ajuda, gràcies a ells avancem més i també hi ha coses que ells saben fer millor que no pas nosaltres.

Mentrestant l’escola està entrant en les vacances de final de curs. El dilluns es van donar resultats dels exàmens oficials de cicle mitjà de primària i dimarts es van donar els del final de la primària. Van venir els alumnes finalistes a recollir els informes i també a acomiadar-se de l’escola: han cantat i ballat per dir adéu i gràcies, és a dir VELOMA! I MISAOTRA!

Ahir al vespre vam tenir problemes de connexió. Tinc fotos de l'equip de treball a la càmara del Toni, però ara està dormint. És que ens llevem a les 5h!

VELOMA, NAMANA! (A reveure, amics)

DIA DE PLATJA I PREPARANT per PINTAR

Avui el dia ha començat molt d'hora tot i ser diumenge. A les 6 del matí hem anat a una multitudinària missa davant mateix d'on som (parròquia ND de Lourdes).
Però la comunitat de germanes ens havia preparat un dia de platja. Aquí és hivern. No fa gaire calor, però ha estat un dia agradable. Hem estat a una platja de l'oceà índic a 20 km al nord de Tamatave.

Tot seguit us mostrem la botiga on hem comprat pintures i altres estris per arranjar les aules. ... i la factura... la traducció a Euros més endavant quan hàgim fet recompte de tot.

Centre Anosibe Andrefanal

Aquest centre el dirigeixen els Signum Fedei, que és una associació de seglars que comparteixen l’espiritualitat i l’ideari de La Salle.

Taller de de costura.

El centre fa uns anys que funciona però acaba d’estrenar nous locals que encara els estan omplint. L’ampliació s’ha fet gràcies a l’ajut de La Salle (casa General), d’un benefactor americà i de PROIDE BAGES.

perruqueria La Salle (aula de perruqueria)



Es fan diferents ensenyaments no reglats adreçats a la promoció, salut, alfabetització i insersió laboral de les noies.

CENTRE RAPHAËL RAFARINGA

És un centre del Germans de La Salle. Està en un barri amb relleu complicat, com gairebé tota la capital. Hi ha classes per a petits i per a grans, el que diríem a Catalunya infantil, primària i secundària.

S'ha fet una ampliació gràcies a un crèdit que s'està pagant amb les campanyes de PROIDE a les escoles de Catalunya. Encara manca fer una altra fase d'ampliació. La primera ha consistit en una a la sobre el pati i en fer classes sota del pati. La foto que veieu són els pisos de dalt per on s'entra. A sota aquest nivell hi ha 3 pisos més amb patis i aules.

Sota el pati hi ha més aules.

Aquesta és l'ala de la primera ampliació.

El Germà Joan Sala. Director del centre i animador de molts projectes i contacte de PROIDE al país.

El centre té una biblioteca amb llibres francesos vells. Sobretot són llibres de text. També té una sala d'ordinadors amb ordinadors vells que vénen de Catalunya i altres llocs. Per exemple 4 ordinadors que hem portat nosaltres estaran per a l'aula d'aquest centre.

Ja som a Tomasina

Els voluntaris de PROIDE ja som a Tomasina. Som acollits per les Germanes de La Salle a la seva escola i comunitat.
Els primers dies hem estat a Antanarivo i viatjant fins a la costa índica de l'illa de Madagascar.

La primera foto és de l'escola Anna on PROIDE Bages ha finançat beques.

La segona foto és el Col·legi Raphael Rafaringa, on La Salle Manlleu enviarà centims per pagar l'ampliació.

La tercera foto és d'una dansa per celebrar el final de curs a Nôtre Dame de Lourdes.